21 de julio de 2009

Arte moderno



Está claro que todo termina. Y aunque casi siempre he estado por la innovación, esta vez me aferro a la tradición. Me cuesta aún aceptar el precipitado fin del arte moderno, etapa que originó tan extraordinario universo visual.

2 comentarios:

  1. Déu me'n reguard de reblar un artista, tanmateix, de la mateixa manera que el llatí no és una llengua morta, car tu i jo el parlem, modificat, és clar, vols dir que l'art mor d'alguna manera? Sempre hi ha il·luminats amb ganes de proclamar la mort de coses que, probablement, no són capaços de aprehendre en la seva totalitat. Perquè si parlem d'art, parlem d'humanitat no?

    ResponderEliminar
  2. Si tu mires bé tradició i comtemporaneïtat tenen moltes coses en comú, més de les que sembla.

    ResponderEliminar