Maestro, me encantan tus pensamientos y la mirada interna de la reflexion. En otros asuntos, para cuando los talleres? Gracias www.flickr.com/photos/christianespejel
Claro que sí: Regreso de pasear por Albarracín, Teruel, Mora de Rubielos y Rubielos de Mora, y más... Qué bueno que muchas de sus calles aún no sean museos, sino muestra viva de lo que acontece, espero que por mucho tiempo.
El que dius possiblement tots ho intuiem, però la veritat necessitem que algú ens digui que nes obri els ulls, que ens digui que ho tenim davant de la nostre cara. I la veritat és que fa uns dies que vaig llegir el teu post i m'ha ajudat a mirar el carrer d'una manera més "sensible" gràcies
Estimado Jordi, coincido, la calle es la manifestación apasionada de la energía vital...el museo es la manifestación tremenda del tiempo detenido. Que gran inquietud, que relación paradojal, la calle y el museo...prefiero la vida, la vivencia y el misterio, siguiendo el rastro de mi intuición, donde quiera que me encuentre. Saludos. Josefina
infinites vegades :)
ResponderEliminarAmbos placeres deben disfrutarse, pero es cierto que si se sabe mirar... verás mucho arte por las calles de nuestra ciudad.
ResponderEliminarUn abrazo.
Geles
Ay que razón tienes Jordi, la calle está tan llena de sorpresas.
ResponderEliminarUn saludo y muchas gracias por acercarte a ver mi modesto blog.
Carlos
Totalmente...BCN es un gran escaparate de arte...a pesar de algún que otro vandalismo salvaje en las paredes...Saludets...
ResponderEliminarMaestro, me encantan tus pensamientos y la mirada interna de la reflexion. En otros asuntos, para cuando los talleres?
ResponderEliminarGracias
www.flickr.com/photos/christianespejel
Claro que sí:
ResponderEliminarRegreso de pasear por Albarracín, Teruel, Mora de Rubielos y Rubielos de Mora, y más...
Qué bueno que muchas de sus calles aún no sean museos, sino muestra viva de lo que acontece, espero que por mucho tiempo.
Sí, para el que tiene el ojo atento, la calle ofrece mucho material. Y eso que ahora se callejea poco, pero es una actividad muy gratificante.
ResponderEliminarA vegades es troben petites obres d'art pel carrer, és cert.
ResponderEliminarEl que dius possiblement tots ho intuiem, però la veritat necessitem que algú ens digui que nes obri els ulls, que ens digui que ho tenim davant de la nostre cara. I la veritat és que fa uns dies que vaig llegir el teu post i m'ha ajudat a mirar el carrer d'una manera més "sensible"
ResponderEliminargràcies
Estimado Jordi, coincido, la calle es la manifestación apasionada de la energía vital...el museo es la manifestación tremenda del tiempo detenido. Que gran inquietud, que relación paradojal, la calle y el museo...prefiero la vida, la vivencia y el misterio, siguiendo el rastro de mi intuición, donde quiera que me encuentre. Saludos. Josefina
ResponderEliminarEs un privilegio ser tu seguidor Jordi.
ResponderEliminarTu blog es oxígeno
Felicidades
Abel
i like the textures on the walls ...
ResponderEliminarPrecioso.
ResponderEliminar